Circumstàncies del pessimisme 2
Ens parla sobre el pessimisme que tenien l’any 1988 envers el 2000, es pensava que quan arribara “el segle XXI tots seríem més pobres, ens macarien recursos naturals, no tendríem aigua i la desforestació seria galopant”. Ara bé, açò no és cert, ja que al 2000 encara hi ha rics, tenim aigua i moltes tecnologies, la ciència cada vegada va a més, per això, segons l’autor d’ara endavant no hem de ser pessimistes i no s’ha de tindre por: “n’hi haurà pro que pensin els empresaris, els tecnòlegs i les espècies més dejectables de la comunitat científica”.
No estic d’acord amb aquest plantejament. No sols els científics s’han d’interessar i preocupar pels canvis climàtics, pel reciclatge, per les espècies d’extinció, sinó que totes les persones, la humanitat en sí, ha de pensar-hi i combatre-ho. Tots som ciutadans del món i tots tenim la culpa -o la responsabilitat- dels canvis com a ésser que vivim dins el món; per això, hem de ser conseqüents i no deixar en mans d’altres problemes que ens inclouen.
Amb aquest article em fa pensar en la desaparició del gel a l’Atlàntida, la gran desforestació que tenim, el gran ús de l’aigua… Tots els problemes que trobem tan llunyans i no en fem cas.
Però no penseu que estan tan lluny. Actuem!