El coneixement inútil
“Ja sabem que no hi ha bona política si no hi ha bons cuiners”.
No és que l’article en general siga dels més interessants, però sí que ho és aquesta frase que hi apareix en ell. No trobeu que fins i tot és graciosa?
Potser vol dir que quan no estem davant un bon plat no ens ix cap mena de conversa bona? Necessitem un bon menjar per parlar bé de política, per centrar-nos i saber dir les coses.
Els “bons cuiners” presenten bons plats per menjar. Per això per al bon desenvolupament de la vida pública cal que comptem amb uns bons polítics. I “la bona política” podria referir-se simplement a la política, encara que també a qualsevol tema de conversa. Per a mi no sols és necessiten uns bons plats per parlar de política, sinó que per parlar d’una manera raonada i correcta hem d’estar ben alimentats. Què pensaríeu d’un home que constantment està amb mal de panxa i de cap perquè té fam. Parlaria de gust i de manera entenedora? Jo crec que estaria més pendent de l’hora per anar-se’n i poder menjar que de la conversa que està mantenint.
Així doncs, mengeu bé abans de començar una conversa important.